/fdata%2F3047213%2Favatar-blog-1104732428-tmpphpCAT9U5.jpeg){kind=avatar}
Carta abierta a Vicenç Mata (Columnista diario Catalán El Punt)
Sr. Vicenç Mata,
permítame que le felicite. Ha escrito usted un artículo correctísimo(1). También le doy las gracias por haberlo hecho, corren tiempos malos para la prensa, por lo que entenderá usted que los lectores agradezcamos de vez en cuando una burbuja de oxigeno purificado, a través de un escrito sin errores ni manipulación.
Su articulo está bien estructurado. Toda la primera parte la comparto al cien por cien. No puedo decir lo mismo del final, el cual no comparto en nada, pero para eso estan las discusiones, los puntos de vista diferentes, enfoques contrapuestos, pero que en definitiva, partiendo de la base en la que estamos de acuerdo la discusión será enriquecedora y constructiva, de eso estoy seguro.
Permítame entonces que le comente mis discrepancias respecto a la parte final de su escrito. En el usted indica que hace falta avanzar, entre varias cosas, en la participación del Poder Popular. Mire, en Cuba, respecto al sistema electoral, primero se eligen delegados a nivel de barrio, de manera directa y a mano alzada. La gente conoce a los vecinos y propone a los que considera más capaces para representar sus demandas. Los delegados elegidos constituyen la Asamblea Municipal. De ahí salen más del 50% de las propuestas a diputados y delegados de los consejos provinciales, que escoge la población por la vía del voto directo y secreto. Por lo tanto, ¡más de la mitad de los diputados de la Asamblea Nacional -que es la que elige finalmente al presidente del país- son gente salida de los barrios!. Esto, es Poder Popular y Socialismo participativo.
Respecto al tema de los Derechos Humanos. Creo que usted mismo se contradice, ya que en la primera parte del texto enumera los grandes éxitos en derechos humanos del pueblo cubano: "Els èxits de la revolució en camps com l'educació gratuïta, la salut i el desenvolupament científic, la cultura, el cooperativisme... mostren la seva superioritat amb els països del seu entorn (s'ha eliminat l'analfabetisme, el racisme, les desigualtats escandaloses, s'ha incrementat el nombre de metges...)" , ¿entonces?, ¿que derechos se tienen que respetar según usted?
Usted habla de los presos políticos, de los presos de conciencia. Mire, no estamos precisamente en el mejor de los países para hablar de ese tema. Los presos que tenemos de conciencia Vasca, por insultar al Rey, por quemar la bandera española (bandera ilegal, por cierto), por hondear la bandera Republicana (la bandera legal, por cierto) por robar un banco y repartirlo entre los pobres, presos torturados ( 2) (3) etc, etc. ¿Estamos legitimados para hablar de los presos políticos Cubanos, que han recibido fondos de otro país para desastabilizar la cohesión de un país, para realizar actos de terrorismo? Creo que no.
Usted escribe, que Cuba no tiene que defenderse de los enemigos. 51 años de bloqueo economico, un bloqueo genocida que padece el pueblo Cubano, ¿no son para defenderse?
Usted escribe, que no debe defenderse de los chantajes de las huelgas de hambre. Y no lo hace. Unicamente les asegura la atención médica hasta que ellos deciden su suerte y su muerte.
En definitiva, me encantaria poder discutir amistosamente con usted de estas discrepancias. En Cuba hay muchas cosas que mejorar, muchas que solucionar, como ellos dicen "hay que resolver". Y con personas como usted se puede discutir para construir. Espero hacerlo algún día. Pero la Revolución Cubana seguirá avanzando, eso no lo dude.
Saludos cordiales,
Pere Camps
Nota original:
Carta oberta per en Vicenç Mata
Sr. Vicenç Mata,
permeti'm que el feliciti. Ha escrit vostè un article correctísim(1). També li dono les gràcies per haver-ho fet, corren temps dolents per a la premsa, pel que entendrà vostè que els lectors agraïm de tant en tant una bombolla d'oxigen purificat, a través d'un escrit sense errors ni manipulació.
El seu article està ben estructurat. Tota la primera part la comparteixo al cent per cent. No puc dir el mateix del final, el qual no comparteixo res, però per a això estan les discussions, els punts de vista diferents, enfocaments contraposats, però que en definitiva, partint de la base en la qual estem d'acord la discussió serà enriquidora i constructiva, d'això estic segur.
Permeti'm llavors que li comenti les meves discrepàncies respecte a la part final del seu escrit. En el vostè indica que fa falta avançar, entre diverses coses, en la participació del Poder Popular. Miri, a Cuba, respecte al sistema electoral, primer s'elegeixen delegats a nivell de barri, de manera directa i a mà alçada. La gent coneix els veïns i proposa els que considera més capaços per representar les seves demandes. Els delegats elegits constitueixen l'Assemblea Municipal. D'allà surten més del 50% de les propostes a diputats i delegats dels consells provincials, que escull la població per la via del vot directe i secret. Per tant, més de la meitat dels diputats de l'Assemblea Nacional -que és la que elegeix finalment el president del país- són gent sortida dels barris!. Això, és Poder Popular i Socialisme participatiu.
Respecte al tema dels Drets Humans. Crec que vostè mateix es contradiu, ja que a la primera part del text enumera els grans èxits en drets humans del poble cubà: "Els èxits de la revolució en camps com l'educació gratuïta, la salut i el desenvolupament científic, la cultura, el cooperativisme... mostren la seva superioritat amb els països del seu entorn (s'ha eliminat l'analfabetisme, el racisme, li desigualtats escandaloses, s'ha incrementat el nom de metges...) " , llavors?, que drets s'han de respectar segons vostè?
Vostè parla dels presos polítics, dels presos de consciència. Miri, no som precisament al millor dels països per parlar d'aquest tema. Els presos que tenim de consciència Basca, per insultar el Rei, per cremar la bandera espanyola (bandera il·legal, per cert), per penjar la bandera Republicana (la bandera legal, per cert) per robar un banc i repartir-lo entre els pobres, els presos torturats ( 2) (3) etc., etc. Estem legitimats per parlar dels presos polítics Cubans, que han rebut fons d'un altre país per a desastabilizar la cohesió d'un país, per realitzar actes de terrorisme, etc.? Crec que no.
Vostè escriu, que Cuba no ha de defensar-se dels enemics. 51 anys de bloqueig econòmic, un bloqueig genocida que pateix el poble Cubà, no són per defensar-se?
Vostè escriu, que no s'ha de defensar dels xantatges de les vagues de gana. I no ho fa. Unicamente els assegura l'atenció mèdica fins que ells decideixen la seva sort i la seva mort.
En definitiva, m'encantaria poder discutir amistosament amb vostè d'aquestes discrepàncies. A Cuba hi ha moltes coses que millorar, moltes que solucionar, com ells diuen " hay que resolver". I amb persones com vostè es pot discutir per construir. Espero fer-ho algun dia. Però la Revolució Cubana continuarà avançant, això no ho dubti.
Salutacions cordials,
permeti'm que el feliciti. Ha escrit vostè un article correctísim(1). També li dono les gràcies per haver-ho fet, corren temps dolents per a la premsa, pel que entendrà vostè que els lectors agraïm de tant en tant una bombolla d'oxigen purificat, a través d'un escrit sense errors ni manipulació.
El seu article està ben estructurat. Tota la primera part la comparteixo al cent per cent. No puc dir el mateix del final, el qual no comparteixo res, però per a això estan les discussions, els punts de vista diferents, enfocaments contraposats, però que en definitiva, partint de la base en la qual estem d'acord la discussió serà enriquidora i constructiva, d'això estic segur.
Permeti'm llavors que li comenti les meves discrepàncies respecte a la part final del seu escrit. En el vostè indica que fa falta avançar, entre diverses coses, en la participació del Poder Popular. Miri, a Cuba, respecte al sistema electoral, primer s'elegeixen delegats a nivell de barri, de manera directa i a mà alçada. La gent coneix els veïns i proposa els que considera més capaços per representar les seves demandes. Els delegats elegits constitueixen l'Assemblea Municipal. D'allà surten més del 50% de les propostes a diputats i delegats dels consells provincials, que escull la població per la via del vot directe i secret. Per tant, més de la meitat dels diputats de l'Assemblea Nacional -que és la que elegeix finalment el president del país- són gent sortida dels barris!. Això, és Poder Popular i Socialisme participatiu.
Respecte al tema dels Drets Humans. Crec que vostè mateix es contradiu, ja que a la primera part del text enumera els grans èxits en drets humans del poble cubà: "Els èxits de la revolució en camps com l'educació gratuïta, la salut i el desenvolupament científic, la cultura, el cooperativisme... mostren la seva superioritat amb els països del seu entorn (s'ha eliminat l'analfabetisme, el racisme, li desigualtats escandaloses, s'ha incrementat el nom de metges...) " , llavors?, que drets s'han de respectar segons vostè?
Vostè parla dels presos polítics, dels presos de consciència. Miri, no som precisament al millor dels països per parlar d'aquest tema. Els presos que tenim de consciència Basca, per insultar el Rei, per cremar la bandera espanyola (bandera il·legal, per cert), per penjar la bandera Republicana (la bandera legal, per cert) per robar un banc i repartir-lo entre els pobres, els presos torturats ( 2) (3) etc., etc. Estem legitimats per parlar dels presos polítics Cubans, que han rebut fons d'un altre país per a desastabilizar la cohesió d'un país, per realitzar actes de terrorisme, etc.? Crec que no.
Vostè escriu, que Cuba no ha de defensar-se dels enemics. 51 anys de bloqueig econòmic, un bloqueig genocida que pateix el poble Cubà, no són per defensar-se?
Vostè escriu, que no s'ha de defensar dels xantatges de les vagues de gana. I no ho fa. Unicamente els assegura l'atenció mèdica fins que ells decideixen la seva sort i la seva mort.
En definitiva, m'encantaria poder discutir amistosament amb vostè d'aquestes discrepàncies. A Cuba hi ha moltes coses que millorar, moltes que solucionar, com ells diuen " hay que resolver". I amb persones com vostè es pot discutir per construir. Espero fer-ho algun dia. Però la Revolució Cubana continuarà avançant, això no ho dubti.
Salutacions cordials,
Pere Camps
Compartir este post
Para estar informado de los últimos artículos, suscríbase:
/http%3A%2F%2Fwww.contrainjerencia.com%2Fwp-content%2Fuploads%2F2014%2F07%2Ftimthumb.php_1.jpg)
/http%3A%2F%2Fwww.radio36.com.uy%2Fentrevistas%2F2014%2F08%2F01%2Fclip_image002_0546.jpg)
/http%3A%2F%2Fwww.radio36.com.uy%2Fentrevistas%2F2014%2F08%2F01%2Fclip_image002_0545.jpg)
/http%3A%2F%2Fimg.youtube.com%2Fvi%2FIq04dnHwpYc%2F0.jpg)
Comentar este post
