Overblog
Seguir este blog
Edit post Administration Create my blog
El polvorín

Pueblos en Armonía Museu Etnologic de Barcelona

25 Septiembre 2010 , Escrito por El polvorín Etiquetado en #Politica

Programa Activitats Etnològic oct-des 2010

CAMPANYA “POBLES HARMONIA”

Benvinguts a la pàgina de la campanya “Pobles Harmonia”, de la Creu Roja a Catalunya!
A través d’aquesta pàgina, podeu conèixer les alternatives dels pobles indígenes en el camp de l’economia, l’educació i la salut. Descobriu com la visió indígena del desenvolupament, basada en la recerca de l’equilibri més que en l’acumulació de béns materials, és una aportació interessant per fer front als problemes del segle XXI, com són el consumisme desenfrenat, el conseqüent desequilibri de l’ecosistema mundial, i les profundes desigualtats socials.
Ho sentim … aquesta pàgina està en desenvolupament i encara no s’hi troben tots els continguts en tots els idiomes.

El llançament oficial de la campanya tindrà lloc el dia 27 D’OCTUBRE DE 2010.

L’exposició “Pobles Harmonia” tindrà lloc del 25 d’octubre al 19 de desembre de 2010 al Castell de Montjuïc.
“Pobles Harmonia” pretén donar continuació a la campanya Salut Verda” sobre la importància de la medicina indígena a l’Equador.
Si la vostra escola o institut està interessat en visitar l’exposició o en realitzar activitats didàctiques a l’aula, CLIQUEU AQUI
Si la vostra institució està interessada en acollir un cinefòrum amb el documental de la campanya, CLIQUEU AQUI
Si estàs interessat a participar en la campanya “Pobles Harmonia” i t’agradaria ser voluntari de la Creu Roja,
CLICA AQUI
Estem oberts a les vostres propostes! Ens podeu fer arribar les vostres iniciatives a través del telèfon 93 489 00 58 o a través del correu internacional@creuroja.org.
 

MUSEU ETNOLÒGIC DE BARCELONA

PROGRAMA D’ACTIVITATS

OCTUBRE-DESEMBRE 2010

Diumenge 3 de octubre 11del matí CONFERÈNCIA “Ceràmiques i ceramistes de la cultura chancay i la seva pervivència en la societat actual de la Costa Central del Perú”, a càrrec de Júlia Pérez (Departament de Comunicació del MEB). Ponència presentada al 53º Congreso Internacional de Americanistas. 6 de la tarda

DOCUMENTAL “Pobles harmonía” en relació a l’exposició Pobles Harmonia. Organizat en col·laboració amb Creu Roja. Amb aquesta campanya, la Creu Roja a Catalunya pretén mostrar que les alternatives indígenes, a més de ser una gran oportunitat per al futur d'aquests pobles, són portadores d'idees pertinents per fer front als desafiaments globals del segle XXI, com són el consumisme desenfrenat, el conseqüent desequilibri de l’ecosistema mundial i les profundes desigualtats socials.

Dissabtes d’octubre, novembre i desembre

CURS de Ceràmica prehispànica A partir de conèixer les col·leccions del Museu Etnològic. A càrrec de Ramón Pelegrí, de l’Associació d’Amics del Museu Etnològic. Informació i inscripcions: 93-215-52-64

Dilluns

18 d’octubre hora a confirmar INAUGURACIÓ de l’exposició de fotografia etnogràfica russa del Museu Nacional d’Etnografia de Sant Petersburg. divendres 22 de octubre 8 del vespre CONTES Festival de Narració de Barcelona “Munt de Mots”. A càrrec d’Ignasi Potrony i Susana Tornero.

Diumenge 31

d’octubre 6 de la tarda DOCUMENTAL i COL·LOQUI “El segundo entierro”. Imatges poc conegudes sobre aquest ritual indígena wayúu. A càrrec d’Esther Rocha (Veneçuela, 2009). Amb la col·laboració del Consolat de Veneçuela a Barcelona

Diumenge 7 de novembre 12del migdia CONCERT-Col·loqui “Granito de Sal”: La rumba dautor, nosaltres i en Gato Pérez. Presentació del grup Granito de Sal: Xavier Albuixech (composició, guitarra i veu), Edu Durán (guitarra i coros) i Sami Castellanos (trompeta).

Diumenge 13 de novembre de 12 a 5 de la tarda FILANDÓN, la cultura tradicional i actual de Lleó ens permet aprendre a filar lli, a fer cistells,

a fer sopes d’all, cafè de pota... amb contes i jocs, música i balls tradicionals. A càrrec de la associació Albentistate.

Diumenge 12 de desembre 12 del migdia

INAUGURACIÓ de l’exposició “El calendari dels pagesos: 150 anys mesurant el temps”. Tres generacions d’editors d’una mateixa família presenten la història d’una de les publicacions més antigues en llengua catalana de cultura tradicional aplicada.

INAUGURACIÓ de l’exposició “Figures de pessebre, grans mestres catalans”. En col·laboració amb la Federació Catalana de Pessebristes. En commemoració del 25è aniversari de la seva creació: 25 figures de 25 mestres figuraires. La representació més gran que s’ha fet de figures de pessebre.

A 2/4 d’1 del migdia

CONCERT GITANO DE NADAL, , a càrrec de l’agrupació musical Romaní Chavé de Bulgaria

28, 29, 30 i 31 de desembre

, d’11 a 13 del migdia TALLERS DE NADAL PER FAMÍLIES. Experiències a partir dels àmbits Catalunya, Amèrica i Papua de lexposició permanent. Amb la col·laboració de lAssociació dAmics del Museu Etnològic de Barcelona

www.museuetnologic.bcn.cat

Lenguas indígenas : un patrimonio en peligro

Las lenguas no sólo son el medio primordial de comunicación entre los seres humanos, sino que encarnan también la visión del mundo de sus hablantes, su imaginación, sus formas de trasmitir el saber. Cada palabra expresa un pensamiento, que es propio de cada cultura. De hecho en griego “logos” significa “palabra” y también “pensamiento”.
Las lenguas indígenas son más vulnerables
Las regiones que albergan la mayor diversidad lingüística corresponden en el mapa a las regiones con mayor biodiversidad. Esta correlación se explica por el hecho de que los grupos humanos, al adaptarse al entorno en que evolucionan, crean un conocimiento especial de su medio que se refleja

A Maria Antonia Shiuango le gusta contar que conoce el nombre de cada una de las plantas, piedras, cascadas, así como de los animales de su región. También conoce el uso medicinal de todos.
Maria Antonia Shiuango, partera de AMUPAKIN · Napo · Ecuador · Foto Paúl Malo

en su lengua y a menudo únicamente en ésta. Al morir, éstas lenguas se llevan consigo todo el saber tradicional sobre el medio ambiente en el que nacieron.

De las aproximadamente 6000 lenguas que se hablan en el mundo, unas 5000 son indígenas, pero estas lenguas son justamente las que se encuentran en peligro de extinción ya que los lingüistas estiman que una lengua sólo puede sobrevivir si cuenta con más de 100.000 hablantes. Ahora bien, la mitad de las lenguas del mundo es hablada por menos de 10.000 personas y un cuarto por menos de 1.000. Apenas unas veinte lenguas cuentan con millones de hablantes.

La muerte de las lenguas no es un fenómeno nuevo ; lo que es una novedad es la rapidez con que perecen en la actualidad.

La disminución de la diversidad lingüística se aceleró considerablemente a raíz de las conquistas coloniales europeas, que eliminaron al menos 15% de las lenguas habladas en esa época. Y, si en el curso de los tres últimos siglos Europa perdió unas diez, en Australia no quedan más que 20 de las 250 habladas a fines del siglo XVIII. En Brasil, 540 (o sea las tres cuartas partes) murieron desde que se inició la colonización portuguesa, en 1530.

El nacimiento de los Estados-nación, cuya unidad territorial estaba estrechamente ligada a su homogeneidad lingüística, también fue un factor decisivo de la consolidación de las lenguas adoptadas como nacionales y de la marginalización de las demás. Los gobiernos nacionales, en su marcado empeño por instaurar una lengua oficial en la educación, los medios de comunicación y la administración, procuraron deliberadamente eliminar las lenguas minoritarias.

Este proceso de homogeneización lingüística se reforzó con la industrialización y el progreso científico, que impusieron nuevos modos de comunicación, rápidos, sencillos y prácticos. La diversidad de idiomas fue considerada entonces como un obstáculo a los intercambios y a la difusión del saber.

En tiempos más recientes, la internacionalización de los mercados financieros y la difusión de la información por medios de comunicación electrónicos han contribuido a acentuar las amenazas que pesaban ya sobre las lenguas “pequeñas”. Una lengua que no está en Internet es una lengua que casi “ha dejado de existir”.

El ritmo de extinción de las lenguas ha alcanzado así proporciones sin precedentes en la historia: diez al año a escala mundial.

Clica aquí para acceder al Atlas interactivo de las lenguas en peligro en el mundo.

El Atlas UNESCO de las Lenguas en Peligro en el Mundo tiene por finalidad sensibilizar a los encargados de la elaboración de políticas, las comunidades de hablantes y el público en general, al problema de las lenguas en peligro de desaparición. También pretende ser un instrumento para efectuar el seguimiento de las lenguas amenazadas y de las tendencias que se observan en la diversidad lingüística a nivel mundial.
La toma de conciencia de la necesidad de proteger ese patrimonio surgió a mediados del siglo XX, cuando los derechos lingüísticos se integraron en la Declaración Universal de los Derechos Humanos. Desde entonces se han iniciado diversos proyectos a nivel local, nacional e internacional a fin de salvaguardar lo que ahora se reconoce como patrimonio de la humanidad. Aunque no logren poner término al proceso de extinción de las lenguas, tienen el mérito de atenuarlo y de promover el plurilingüismo en el mundo.
Fuente
“Seis mil lenguas, un patrimonio en peligro”, Ranka Bjeljac-Babic, catedrática e investigadora de psicología del lenguaje en la Universidad de Poitiers, Francia.

Compartir este post

Comentar este post